Orient mediterrani, el Lban, amb Irene Cordn, arqueloga

Els viatgers de la Gran Anaconda

Quan el fara Tuthmosis III va arribar a Fencia procedent del pas del Nil, devia quedar meravellat pels boscos de cedres que entapissaven els vessants de les muntanyes. Per, sobretot, per la neu que en cobria els cims. Tuthmosis III era un home del desert, on no hi havia ni una cosa ni l'altra. Molts segles desprs, aquesta mateixa neu podria haver inspirat el nom de l'actual Lban, provinent d'una arrel semtica que vol dir blanc. Un pas del Prxim Orient bressol del cristianisme per, sobretot, terra de pas, convulsa, amb interludis de prosperitat que l'han fet valedora de comparacions potser excessives. El pas dels cedres, la fusta amb qu els fenicis van bastir els seus vaixells per convertir-se en grans navegants. De la seva potncia en donen fe ciutats com Biblos, Sid i Tir, supervivents del passat en el Lban actual. El Lban, amb Irene Cordn, doctora en Arqueologia i Histria Antiga per la UAB.